Can't get enough of "Pumped up Kicks"
This feels like a song that should have been on MGMT's second album... it wasn't. Fortunately 'Foster the People' came up with it all by themselves. I like it!
@vinothorsen
"It's a turd. I wrapped it, and put a ribbon on it, and I'm giving it to you. See? I give a shit."
Endless amounts of recorded sleep-talking fun by a mild-mannered English man. One of the funniest things I've come across in a long time. Enjoy!
A powerful picture from Reuters/Esam Al-Fetori of a view of the street after violent clashes between Libyan interim government forces and loyalists of Muammar Gaddafi in Sirte.
I am no runner. 20min on the treadmill or the track and I'm bored. However, I seem to be surrounded by real, would-be and wannabe Marathon runners - my wife, brother, sister and father in law, colleagues and friends - and all the talk that goes with it. Unable to avoid it I've decided to join it - the talk, that is, not the run.
So, in celebration of the Norway Festival in Central Park, commemorating Grete Waitz, I've translated her traning program for every runner, and their dog's benefit. For those not familiar with Grete Waitz she was Norway's best long-distance runner of all time, who in addition to Olympic and World Champion gold medals won the New York Marathon 9 times. That's right - 9. So she knows what's she's talking about.
She died of cancer only 57 years old, but left behind on her death bed a training program for how to run a Marathon in about 4 - 4.5hrs. And here it is for your all to enjoy - or whatever it is you runners do.
You're welcome
This photo was sent to me by a colleague who says he's been staring at it for ages - puzzled - over how extreme our globe is when two seemingly different worlds collide in one moment.
- 12 juliol 2011
- 08:40
- 0
Negociacions internacionals de l’#armstreaty
Nova York. Nacions Unides. Comissió preparatòria de les negociacions sobre el futur tractat de comerç d’armes que es signarà el juliol de 2012. 193 països. 140 membres de la societat civil, el doble que a les comissions prèvies. A la reunió de coordinació de les ONG hi ha més dones que homes. A la sala oficial on els diplomàtics fan les declaracions formals dels estats la gran majoria són homes. A les assemblees generals de la societat civil es parla sempre en anglès, tot i que hi ha reunions regionals en francès i en castellà. Els diplomàtics poden escollir entre les llengües oficials de les Nacions Unides.
Les reunions oficials dels estats tenen lloc al matí i a la tarda. A l’hora de dinar hi ha diversos esdeveniments, presentacions d’informes o discussions temàtiques. També se celebren les reunions de coordinació de la societat civil. Entremig, hi ha tot el treball de lobbying i pressió política. I després, ja avançada la tarda, també hi ha d’altres actes, més socials, on sovint l’assistència és per invitació.
No ens reunim a l’edifici central, perquè està en obres, sinó en un adjacent i una mica més petit. També la cafeteria és més petita. Sovint els punts principals de les negociacions s’hi discuteixen. Així va ser el 2001, quan es va aprovar el programa d’acció de les Nacions Unides sobre armes petites i lleugeres la matinada del darrer dia de les negociacions.
Quan estem tots a la sala fa molta calor, una situació que es presta a bromes. El diplomàtic americà parlava de canvi climàtic. L’argentí agraïa que Nacions Unides ens hagués deixat una sauna per fer la reunió. De moment, les sessions són obertes, però el dijous pel matí sembla que tancaran la sala als membres de la societat civil. Sembla que serà llavors quan l’ambaixador argentí que guia les negociacions distribuirà un document que els estats discutiran els darrers dos dies d’aquesta setmana.
Dintre i fora de la sala hi ha molta presència dels nous mitjans de comunicació 2.0, els social media. Per veure-ho, només cal fer la cerca de #armstreaty al twitter. Potser perquè som 140 membres de la societat civil, associats d’una manera o d’una altra a la campanya Armes sota Control i 140 són també els caràcters dels missatges de twitter.
Entre els activistes, el grup més gran és l’europeu, seguit per l’africà i el nord-americà. Però hi ha gent de tot arreu. També víctimes i supervivents. Se’ls reconeix fàcilment, perquè van en cadires de rodes. Són persones amb molt de coratge i històries personals dures i emotives. La seva presència és molt valuosa i la resta dels activistes els tracten amb afecte.
De vegades, les discussions oficials són sobre el llenguatge del text. Cada paraula importa. Són debats apassionats. Treure un shall i substituir-lo per un should és una gran victòria per als països escèptics. Això vol dir que la interpretació del tractat serà més ambigua. Should o shall. “Hauria de fer” o “ha de fer”. Veurem el darrer dia quants de cada hi ha al text final. Fins llavors, seguirem informant.
Xavier Alcalde
ICIP
- Temes: General
- Publicat per: ICIP
- 0 comentaris
